Simon en línia, gratuït

De vegades, una idea senzilla pot ser més potent que desenes de conceptes complexos — així va néixer el joc Simon als anys 70, deixant una empremta significativa en la història de l’entreteniment electrònic. Quatre botons de colors vius, senyals de llum i sons semblants a notes musicals — tot plegat formava un joc de memòria simple però sorprenentment captivador. Darrere aquest minimalisme s’amagava una idea enginyosa, nascuda a la cruïlla entre els videojocs, els experiments sonors i la voluntat de crear alguna cosa realment nova.

Història del joc

La idea de Simon va sorgir dels enginyers Ralph Baer i Howard Morrison, estretament vinculats al desenvolupament dels primers videojocs. Baer ja era conegut com el “pare dels videojocs” per haver creat la Magnavox Odyssey — la primera consola domèstica. La inspiració per a Simon va venir d’un joc recreatiu d’Atari anomenat Touch Me, en què el jugador havia de memoritzar senyals sonors i visuals.

Tanmateix, segons Baer, Touch Me era maldestre i poc reeixit. Ell i Morrison van decidir perfeccionar el concepte: millorar el so, fer el control més intuïtiu i crear un disseny més atractiu. Junts amb el programador Lenny Cope, van crear un dispositiu capaç de reproduir seqüències de llum i so que el jugador havia de repetir. L’any 1978, la companyia Milton Bradley — un dels principals fabricants de jocs de taula i electrònics dels Estats Units — va llançar el joc.

Simon es va convertir immediatament en un èxit. El 1978 es va presentar a la Fira Internacional d’Electrònica de Consum de Chicago i va atreure l’atenció de manera immediata. La demostració va despertar molt d’interès entre periodistes, cadenes de venda al detall i visitants, cosa que va portar el joc ràpidament als aparadors de les botigues.

El dispositiu amb quatre botons — verd, vermell, blau i groc — emetia notes musicals netes en una seqüència determinada. El jugador havia de repetir la seqüència, que s’allargava a cada ronda. La combinació de llum i so creava un efecte absorbent i motivava a millorar el propi rendiment.

Simon va guanyar ràpidament popularitat als Estats Units i més enllà. A principis dels anys vuitanta ja es comercialitzava al Regne Unit, Canadà i Alemanya, i la marca va continuar evolucionant: van aparèixer versions com Simon 2, Pocket Simon, Simon Stix i, més endavant, remakes electrònics i aplicacions mòbils. Cada nova versió buscava conservar l’esperit original tot afegint nous modes, compacitat o efectes visuals. Simon no només va esdevenir una joguina, sinó també una icona de l’època i un exemple de com una idea senzilla pot assolir un estatus de culte.

Curiositats

• Cada un dels quatre botons de Simon anava acompanyat d’un so únic, basat en tons musicals — do, mi, sol i si —, cosa que feia el joc no només visualment atractiu, sinó també fàcilment reconeixible pel so i amb un toc de ritme i melodia.
• La carcassa original del joc s’inspirava en la forma d’un tambor: una estructura circular amb quatre segments que reforçava la connexió entre el so i l’acció.
• El primer lot de Simon es va vendre a un preu de 24,95 dòlars — l’equivalent actual serien uns 120 dòlars tenint en compte la inflació —, i fins i tot amb aquest preu, la demanda era tan alta que el producte es va esgotar ràpidament.
• El joc Simon també es va fer servir fora de l’àmbit lúdic: es va utilitzar activament en estudis cognitius, com ara per avaluar la memòria a curt termini i la capacitat de concentració, gràcies a la seva estructura clara i progressiva de reptes.
• El nom Simon fa referència al joc infantil “Simon says”, en què els participants només han de seguir les ordres que comencen amb la frase “Simon diu” — una al·lusió que subratlla la mecànica del joc: observar amb atenció i executar amb precisió.
• L’any 1999, el joc Simon va ser inclòs al Saló Nacional de la Fama de les Joguines dels Estats Units com una de les invencions més significatives i influents de la història de l’entreteniment.

Simon va ser un dels primers jocs a combinar amb èxit el so, la llum i la memòria, obrint un nou camí en el món de les joguines interactives. El joc va inspirar molts clons i imitacions, i va servir de referent per a desenes de desenvolupadors. Avui dia és considerat un clàssic, i les versions originals del 1978 s’han convertit en objectes de col·leccionista.

Tot i la seva mecànica senzilla, Simon pot posar a prova seriosament la vostra memòria i concentració. Aquest joc electrònic es manté popular des de fa dècades, precisament perquè combina una interfície intuïtiva amb un nivell de dificultat creixent.

Per tenir èxit no n'hi ha prou amb recordar els colors: és essencial comprendre com funciona el joc i quines estratègies us poden ajudar a arribar tan lluny com sigui possible.

Regles del joc

La dinàmica del joc es basa en la repetició de seqüències proposades pel mateix dispositiu. Aquest mostra al jugador una combinació de colors i sons, i la seva tasca és reproduir-la exactament. Després de cada ronda superada amb èxit, la seqüència augmenta en un element.

A continuació, es detallen les regles fonamentals del joc:

• El joc comença amb un senyal aleatori: pot ser qualsevol dels quatre colors, acompanyat del seu so corresponent, i el jugador ha de reproduir sense error aquest primer pas.
• Si es reprodueix correctament la seqüència, el dispositiu hi afegeix un element més, complicant la tasca i posant a prova la capacitat del jugador per retenir seqüències cada vegada més llargues.
• Els colors són sempre els mateixos: verd, vermell, groc i blau, cadascun amb el seu propi to sonor únic, que ajuda el jugador a orientar-se no només visualment sinó també auditivament.
• El jugador ha de prémer els botons estrictament en l’ordre en què s’han mostrat, sense cometre cap error, ja que altrament la seqüència es reinicia.
• Qualsevol error en introduir la seqüència implica la fi del joc, encara que algunes versions permeten repetir el nivell actual — això depèn del model concret del dispositiu.
• El nombre de nivells és il·limitat i el joc continua mentre el jugador sigui capaç de reproduir amb precisió seqüències cada cop més llargues i complexes.

Consells per jugar

Si considereu Simon no com una simple joguina, sinó com un repte per a la vostra atenció, memòria i paciència, pot convertir-se en un autèntic entrenament mental. La victòria aquí no és casual, sinó el resultat de la concentració i d’una estratègia ben escollida.

Tot i la senzillesa de les regles, aconseguir resultats alts és difícil. Per millorar el vostre rendiment és recomanable aplicar tècniques comprovades per facilitar la memorització:

• Feu servir associacions. Relacioneu cada color amb una imatge: verd — gespa, vermell — poma, blau — mar, groc — sol. Convertiu mentalment la seqüència en una història, per exemple, «la gespa crema sota el sol, i a sobre hi ha el cel».
• Dividiu per blocs. És més fàcil recordar seqüències llargues agrupant-les: 3+3+2, 4+4, etc. Aquesta tècnica es coneix com a chunking i s’utilitza àmpliament en neuropsicologia per reduir la càrrega cognitiva.
• Repetiu en veu alta. Dir la seqüència de colors en veu alta activa múltiples canals perceptius: visual, auditiu i motor. Això reforça la memorització, crea un ritme intern i ajuda a reproduir amb més precisió l’ordre necessari de les accions.
• Practiqueu regularment. La memòria és una habilitat que es desenvolupa amb una pràctica sistemàtica, igual que qualsevol altra capacitat cognitiva. Fins i tot jugar entre 5 i 10 minuts al dia pot millorar significativament els resultats en una setmana.

Els jugadors experimentats fan servir estratègies que els permeten aguantar més temps i accelerar el ritme:

• La concentració abans que res. Abans de començar el joc intenteu eliminar tot el que us pugui distreure: deixeu el telèfon, apagueu la música, deixeu de banda les converses. Simon requereix una concentració total, sobretot en nivells avançats. És preferible jugar quan esteu desperts, descansats i capaços de mantenir l’atenció, per exemple, al matí o just després d’una breu pausa.
• Capteu el ritme. El joc reprodueix els senyals a un ritme clar i constant. Aquest ritme ajuda el cervell a anticipar les pauses entre senyals i facilita la percepció de la informació. Intenteu seguir conscientment aquest ritme per activar no només la memòria visual sinó també la motriu i l’auditiva. La predictibilitat del ritme fa més fàcils de recordar les seqüències.
• Centreu-vos en el primer element. El més important és començar correctament. El primer pas de la seqüència «obre la porta» a tota la resta, marca el ritme i orienta l’atenció. Si recordeu bé l’inici, la resta serà més fàcil. Sovint els errors es produeixen no al mig, sinó precisament en la transició entre blocs mentals; tenir això present durant el joc és crucial.
• Fixeu-vos objectius. Jugar només per diversió és agradable, però per progressar és important marcar-se metes concretes. Comenceu per un objectiu petit, per exemple superar vuit passos seguits, i després augmenteu gradualment la dificultat, seguint el vostre ritme personal. Això no només ajuda a controlar el vostre nivell, sinó que també manté l’interès pel joc. Dividir el camí en etapes facilita psicològicament la tasca i augmenta la motivació.

Simon no és només un joc, sinó un entrenament d’atenció, memòria i perseverança. Cada seqüència és un repte, i cada error una raó per tornar-ho a intentar. El progrés no és immediat, però es nota clarament després d’unes quantes sessions regulars.

El més important és mantenir l’interès, no tenir por de tornar a començar i recordar que fins i tot la seqüència més llarga comença amb un sol senyal. En aquest joc no guanya qui ho recorda tot, sinó qui continua avançant pas a pas.