La mancala és un dels jocs de taula més antics de la història de la humanitat. Durant segles, s'ha jugat a l'Àfrica, a l'Amèrica Central, així com a països del sud i sud-est asiàtic. En aquestes regions, és tan popular com els escacs a Occident i tan variada com els jocs de cartes. Les seves arrels es troben en la mil·lenària cultura agrícola i els cicles del calendari.
No és un únic joc, sinó tota una família unida per la mateixa forma de tauler, però diferenciada per les regles, el nombre de forats i les tàctiques. Omweso, bao, wari, joc de llavors — totes són variants populars de la mancala. L'actual versió més coneguda és el kalah, una adaptació americana desenvolupada per William Julius Champion Jr. a la dècada de 1950.
Història del joc
El tauler de mancala — files de forats buits on es col·loquen llavors o pedretes — evoca inevitablement l’agricultura. No és casualitat que aquest tipus de jocs fossin especialment comuns en cultures antigues amb agricultura desenvolupada.
Els arqueòlegs encara no han arribat a un acord sobre l’origen exacte de la mancala. S’han trobat taulers i representacions a l’antic Egipte, Síria, Sudan i països del sud-est asiàtic. No obstant això, la major part de descobertes arqueològiques s’han localitzat al nord d’Àfrica, a la vall del Nil. Allà, als pilars dels temples, sarcòfags, fragments de pedra i fins i tot en objectes d’ivori, s’han descobert taulers esculpits a mà. Els més antics daten dels segles IX–X aC, cosa que fa de la mancala un dels jocs més antics de la humanitat.
Alguns investigadors fins i tot vinculen elements de la mancala amb rituals i sacrificis religiosos, on el recompte de llavors tenia un significat cerimonial.
Com que mancala és una paraula àrab, una teoria afirma que aquests jocs van néixer a l’Orient Mitjà i posteriorment es van estendre per l’Àfrica i Àsia oriental. El principal argument a favor d’aquesta hipòtesi és la menció de la mancala en antics textos religiosos escrits en àrab.
A Àsia rebia altres noms: congkak, dakon, makaotan, aggalakang, lamban. A l’Àfrica — noms com bawo, omweso, endodoi, adi, hus, kale, ndoto, soro i desenes més. La versió més complexa del joc, el bao, és comuna a Tanzània i Kenya, a l’Àfrica oriental.
Durant la colonització d’Amèrica (segles XVI–XVII), la mancala va arribar al nou continent amb els esclaus africans. Allà es va estendre pel sud d’Amèrica del Nord i el nord de l’Amèrica del Sud, coneguda com wari o mancala americana. Als EUA es van crear versions comercials del joc amb safates de plàstic i pedres de vidre acolorides, tant per a ús domèstic com educatiu.
A Europa, el joc es va fer conegut al segle XVII, especialment entre els comerciants anglesos, però amb el temps va ser substituït per altres jocs. Avui en dia, només es recorda en algunes regions, com als països bàltics, on es coneix amb el nom alemany Bohnenspiel — joc de les mongetes.
Des de principis del segle XXI, la mancala està vivint un renaixement: s’utilitza en educació, en programes infantils de desenvolupament, versions digitals i aplicacions mòbils. També és promoguda activament per centres culturals com a part del patrimoni immaterial. L’any 2020, la UNESCO va reconèixer el bao com un element important de la identitat cultural de l’Àfrica oriental.
Curiositats
- Hi ha més de 200 variants documentades de la mancala arreu del món. Es diferencien pel nombre de forats, fitxes, mètode de captura, càlcul de punts i direcció del moviment.
- En moltes cultures no es feien servir taulers separats: els forats es feien directament a terra, a la sorra, a les parets dels temples, pedres o fins i tot troncs d’arbre. Aquestes versions "de camp" eren ideals per a nòmades i guerrers.
- Moltes variants de la mancala són perfectes per ensenyar a comptar i desenvolupar la lògica en infants. En algunes regions, s’utilitza oficialment a les escoles bressol com a mètode pedagògic.
- En moltes cultures africanes i asiàtiques, el joc s’associava amb déus de la collita, el cicle de la vida i la mort, i els ritmes solars. A Tanzània i Madagascar es deia que la mancala "ensenya paciència i humilitat".
- A les tombes dels faraons de la dinastia XII d’Egipte (cap a l’any 1800 aC) s’han trobat objectes amb forats esculpits similars als taulers de mancala. Això la converteix en un dels jocs més antics amb restes materials conegudes.
- A països com Ghana, Tanzània o Nigèria es fan tornejos regionals — fins i tot entre escolars. Els guanyadors sovint reben llavors, sacs d’arròs o terres en comptes de diners, reforçant el vincle amb la cultura agrícola.
Un cop conegudes les regles i la base estratègica, ja es pot començar — la mancala t’espera! Juga en línia, gratis i sense registre.