Carregant...


Afegir al lloc web Metainformació

Ludo en línia, gratuït

La història darrere del joc

Ludo és un joc de taula molt conegut que es juga amb dues o quatre persones, utilitzant fitxes de colors i un dau. Aquest joc és especialment popular a l'Índia, Europa i Amèrica del Sud. Té diverses variants i molts noms diferents, alguns dels quals estan registrats com a marques, principalment per empreses europees.

Història del joc

En llatí, ludo significa “jugo”, però aquest nom es va adoptar molt després de la creació del joc — quan ja s'havia estès des del sud d'Àsia fins a Europa. L'origen històric del ludo és a l'Índia, on ja s'hi jugava al segle VI dC — tot i que en aquell temps encara no s'utilitzaven daus.

La versió definitiva del joc, on els oponents han de tirar el dau per torns, va ser patentada a Anglaterra el 1896 per Alfred Collier i es va comercialitzar sota el nom de Royal Ludo, destacant així el seu estatus de joc de taula “reial”.

A finals del segle XIX i començaments del XX, aquest joc de taula era molt popular entre els mariners de la marina britànica. Després de petits canvis en les regles, va rebre un nou nom en anglès: Uckers. En altres variants, també es va fer conegut a Suècia — amb el nom de Fia (nom complet: Fia med knuff, que significa “Fia amb empenta”), i a Suïssa — amb el nom Eile mit Weile, que es tradueix literalment com “Afanya’t lentament”.

També existeixen la versió hongaresa — Ki nevet a végén (“Qui riu l’últim?”), l'alemanya Mensch ärgere Dich nicht (“No t’enfadis, home”) i la francesa Jeu des petits chevaux (“El joc dels cavallets”). A Espanya, la versió modificada es coneix com a parchís, i a Colòmbia com a parques. Aquestes adaptacions poden variar en el disseny del tauler, el nombre de fitxes i les regles específiques.

En molts països, el joc va acompanyat de tradicions pròpies — des de bromes i conjurs per a la sort fins a regles locals més complexes, com l’obligació d’eliminar la fitxa rival si s’ocupa la mateixa casella.

La base del joc continua sent la mateixa, canviant només els noms i alguns detalls. Tot i tenir arrels índies, les adaptacions occidentals n’han modificat força la mecànica i l’aparença, allunyant-se de la forma original del pachisi — un joc de taula tradicional àmpliament difós a l’Índia durant segles.

A més a més, el ludo no només s’ha expandit a Occident, sinó també a Orient. Per exemple, és molt popular al Vietnam, on es coneix com a Cờ cá ngựa (“Joc dels cavallets de mar”), i a la cultura xinesa existeix un joc similar anomenat 飞行棋 (“Escacs voladors”), on les fitxes es mouen per un tauler en forma de creu i poden “volar” per caselles especials.

Curiositats

  • El ludo prové del joc indi antic pachisi, que té més de mil cinc-cents anys d’història. Ja s’hi jugava en temps de l’imperi Gupta, cap al segle VI dC. En són testimoni els taulers de pedra esculpits que encara es conserven a les terrasses del fort d’Agra, a l’Índia.
  • A la versió original, en lloc de daus s’utilitzaven conquilles (cauris) o bastonets especials llençats a terra. El nombre de cares cap per amunt determinava els moviments.
  • L’emperador Akbar I el Gran (segle XVI, dinastia Mogol) estimava tant el pachisi que hi jugava en un gran tauler de pedra amb fitxes vives — servents que es movien en lloc de les fitxes.
  • A algunes escoles de l’Índia i Nigèria, el ludo forma part dels jocs recomanats durant l’hora del pati.
  • A determinades escoles de Bangladesh i el Pakistan, el joc es va prohibir temporalment perquè provocava baralles entre alumnes o feien campana per jugar-hi.

N’hi ha prou amb jugar-hi una sola vegada per entendre que el ludo uneix, diverteix i ofereix emoció, diversió i el gust de la victòria!

Com jugar, regles i consells

Si no tenim en compte altres variants del joc, com el pachisi indi o el parchís, el ludo es juga amb un sol dau i quatre fitxes per jugador. El tauler està dividit en quatre zones de colors — habitualment blau, groc, verd i vermell — connectades per camins que condueixen a la part central del tauler.

Regles del joc

L’objectiu del joc és llençar el dau per torns i moure les fitxes en el sentit de les agulles del rellotge (pel camí exterior del tauler) per arribar a la zona central (la meta) abans que els adversaris.

El desenvolupament del joc es pot descriure amb més detall. Al principi, cal:

  • Col·locar les quatre fitxes a la cantonada del color corresponent (blau, vermell, groc o verd).
  • Decidir a l’atzar qui comença (es pot fer amb el mateix dau).
  • Quan sigui el teu torn, llença el dau. Si surt un «6», pots posar una fitxa en joc, movent-la al primer espai del camí central del mateix color, al costat de la base. Si surt un nombre entre «1» i «5», no pots moure cap fitxa i es queden a la base.
  • Després de treure un «6», tens dret a fer un altre tir. Si llavors obtens un nombre entre «1» i «5», la fitxa es mou tants espais en sentit horari al voltant del camí principal.
  • Si tornes a treure un «6», pots escollir entre treure una altra fitxa de la base o continuar movent la que ja tens en joc.

Si no treus un «6» i has completat el moviment, el torn passa al següent jugador.

Durant el joc del ludo pots:

  • Moure les fitxes tants espais com indiqui el dau.
  • Acabar el moviment en una casella ocupada per una fitxa rival, fet que l’envia de tornada a la seva base. Per tornar a posar-la en joc, el jugador rival haurà d’aconseguir un «6».
  • Acabar el moviment en una casella segura marcada amb una estrella, on no es poden capturar fitxes.

Regles addicionals

En algunes versions del ludo hi ha una regla addicional: si acabes el moviment en una casella on ja tens una altra fitxa, formes un bloc. Aquest bloc no pot ser ocupat ni travessat pels rivals. No obstant això, tu mateix pots moure les teves fitxes com vulguis.

Els blocs són una característica típica de moltes versions asiàtiques del ludo i aporten una dimensió estratègica addicional. Per exemple, si tens un bloc a tres caselles davant d’una fitxa rival i aquest treu un «4», no podrà moure’s i el torn passarà a tu.

Per moure un bloc, cal treure un «2», «4» o «6». Això permetrà moure cadascuna de les dues fitxes una, dues o tres caselles endavant, respectivament. Si treus un número senar i no tens cap altra fitxa per moure, el bloc es desfà.

Consells per jugar

El ludo pot semblar complicat i embolicat al principi, però aquesta sensació desapareix després de jugar unes quantes partides. Un cop n’has après les regles i practicat una mica, començaràs a guanyar sovint — tant si jugues contra un rival real com contra la intel·ligència artificial. Aquí tens alguns consells útils:

  • Observa sempre la situació al tauler i planifica els moviments per endavant.
  • Prioritza l’atac per damunt de la defensa. Intenta detectar punts febles en l’estratègia rival i captura les seves fitxes per fer-les tornar a la base.
  • Tingues en compte la probabilitat de cada número del dau i no et fiïs només de la sort (com treure un «6»).

Seguint les regles i aplicant aquests consells senzills, aprendràs ràpidament a jugar i guanyar al ludo, gaudint del procés. Després d’unes quantes partides, segurament es convertirà en un dels teus jocs de taula preferits i voldràs jugar-hi no només contra l’ordinador, sinó també amb amics i familiars.