Dinosaur Game, també coneguda com T-Rex Game, Dino Runner, Chrome Dino, Offline Dinosaur Game i dins de Google amb el nom en clau Project Bolan, no és només un minijoc ocult al navegador Google Chrome, sinó un fenomen cultural destacat de l’era digital. Tothom qui s’ha quedat sense internet ha vist al mànager el tiranosaure en píxels i, en prémer la barra espaiadora, l’ha enviat a córrer pel desert. El joc està integrat directament al navegador i apareix just en el moment en què no hi ha connexió a internet, transformant una pausa molesta en una aventura breu però captivadora.
Amb el temps, Dinosaur Game ha assolit l’estatus de culte: és coneguda arreu del món, la seva imatge reapareix regularment en la cultura popular i el nombre de partides jugades es compta per milions cada dia. La història de la creació d’aquest runner és plena de bromes elegants i detalls curiosos, i el joc mateix ha ocupat un lloc especial entre les arcades gràcies a la seva accessibilitat i a l’encant de l’estil retro.
Història de la creació de Dinosaur Game
Origen de la idea
El joc del dinosaure corredor va aparèixer l’any 2014 gràcies a l’equip de dissenyadors i enginyers de Google Chrome. A començaments d’aquell any, els especialistes de Chrome UX van decidir trobar una manera de fer que el moment de perdre la connexió fos menys irritant i fins i tot una mica divertit per als usuaris. La solució va ser un ou de Pasqua — un runner infinit integrat directament a la pàgina d’error.
El personatge no es va triar a l’atzar: els desenvolupadors van fer broma dient que la manca d’internet ens «retorna a l’era prehistòrica», i que el protagonista lògic seria un tiranosaure corrent pel desert entre cactus. El disseny visual també es va mantenir en clau retro: gràfics en píxels que remetien als jocs de 8 bits, ja utilitzats en il·lustracions de Chrome per a diversos missatges del sistema, i que s’integraven de manera harmònica amb l’estil general.
L’equip i el nom en clau
Els autors de Dinosaur Game van ser el dissenyador Sebastien Gabriel i els seus companys Alan Bettes i Edward Jung — tots de l’equip d’experiència d’usuari de Chrome. Dins de Google, el projecte va rebre en to de broma el nom en clau Project Bolan en honor de Marc Bolan — el vocalista del grup de rock dels anys setanta T. Rex. El nom feia una doble referència: a la figura del T-Rex i a l’esperit retro vinculat al glam-rock d’aquella època. En la fase de concepte es van discutir diverses animacions per al personatge — per exemple, la possibilitat de moure les cames de manera còmica, com ho feia el famós eriçó blau d’un joc popular dels anys noranta, o d’emetre un rugit a l’inici. Tanmateix, l’equip va decidir mantenir el minimalisme i respectar l’estil de les arcades clàssiques: els moviments es van fer deliberadament «angulosos» i, a l’inici, es van limitar a dues accions — córrer i saltar.
Aquest enfocament va permetre centrar l’atenció del jugador en el procés mateix, sense efectes que distreessin, i va donar al joc aquella dinàmica simple però expressiva que aviat es va convertir en el seu tret distintiu. Avui, aquest runner és considerat un dels ous de Pasqua més coneguts i reconeixibles de Google Chrome.
Llançament i primers problemes
Al setembre de 2014, el joc acabat es va incorporar discretament a Chrome com a ou de Pasqua ocult. Els desenvolupadors van renunciar deliberadament a anuncis sorollosos, confiant que els usuaris descobrissin per si mateixos el nou element d’interfície just quan el navegador no pogués carregar una pàgina. A la pàgina d’error estàndard amb el missatge «No hi ha connexió a internet» hi apareixia un dinosaure en píxels, immòbil sobre el fons del desert i com si esperés una ordre per actuar. Per donar-li vida, només calia prémer la barra espaiadora — i el protagonista iniciava la cursa pel desert.
No hi va haver cap anunci oficial, però un dels enginyers de Chrome, François Beaufort, va deixar igualment una pista enigmàtica. En el seu missatge no va revelar detalls, només va insinuar que «hi ha un dinosaure i està esperant». Aquesta al·lusió lacònica va despertar l’interès de la comunitat i va empènyer els usuaris a cercar per ells mateixos la manera d’engegar el joc.
La primera versió, però, no va ser perfecta: en alguns dispositius, especialment en telèfons Android antics, el joc funcionava de manera inestable — l’animació s’aturava, el control responia amb retard i, de vegades, la posada en marxa ni tan sols es produïa. Per a Edward Jung, enginyer de Chrome UX, era la primera experiència en el desenvolupament d’un joc, i va haver no només d’optimitzar el projecte, sinó també de reescriure una part substancial del codi per aconseguir un funcionament fluid.
Al desembre de 2014, la versió actualitzada ja s’executava sense problemes a totes les plataformes — tant d’escriptori com mòbils. Es van eliminar problemes de compatibilitat, es va optimitzar el gràfic i es va millorar la resposta del control. Des d’aleshores, Dinosaur Game va passar a formar part del conjunt de funcions estàndard de Chrome, i Google en feia de fet d’editor i distribuïdor, difonent el joc amb el navegador arreu del món. Fins i tot després de corregir totes les mancances, els desenvolupadors van mantenir l’atmosfera de secret — el dinosaure continuava «esperant» a la pàgina d’error fins que l’usuari li donés el senyal d’inici.
Evolució del joc
Tot i que el concepte principal de Dinosaur Game va romandre inalterat — córrer i saltar els obstacles el màxim de temps possible —, amb el temps els desenvolupadors hi van introduir algunes incorporacions notables. En la versió inicial, el dinosaure només havia de superar cactus, i el control es limitava a córrer i saltar. L’any 2015 es va afegir un nou enemic — els pterodàctils voladors —, cosa que va fer el joc més dinàmic i exigent. Alhora va aparèixer una acció nova — ajupir-se per esquivar l’ocell que volava a una alçada perillosa.
El 2016, a Dinosaur Game s’hi va incorporar el canvi de cicle diürn: el fons va començar a alternar entre blanc i negre, imitant el dia i la nit. Si el navegador tenia el tema clar, en arribar aproximadament als 700 punts el joc passava del gràfic diürn (blanc) al nocturn (negre); amb el tema fosc, succeïa el contrari. El següent canvi es produïa cap als 900 punts, i així successivament, creant una alternança regular de la il·luminació. Aquest recurs va diversificar la percepció visual i va introduir un element d’imprevist en el paisatge desèrtic monòton.
El 2018, el joc va celebrar dues efemèrides: el quart aniversari i el desè del navegador Chrome. Amb aquest motiu, s’hi va afegir un ou de Pasqua festiu: al desert podia aparèixer un pastís i, si el dinosaure «se’l menjava», al seu cap hi apareixia un barret d’aniversari. Aquell mateix any, es va afegir una altra funció — la sincronització de rècords mitjançant el compte de Google. Ara, els millors resultats del jugador es desaven al perfil i es mostraven a tots els dispositius on iniciava Chrome, cosa que afegia un component competitiu i facilitava el seguiment del progrés personal.
El 2020, els desenvolupadors van publicar una actualització especial amb motiu dels Jocs Olímpics d’estiu de Tòquio, que s’havien ajornat per la pandèmia. En un moment determinat, el jugador podia recollir la torxa olímpica i el T-Rex es transformava durant uns segons en un esportista — nedador, surfista, corredor i d’altres, segons el mini esdeveniment. Al mateix temps, el nivell canviava: en lloc de cactus i pterodàctils, apareixien obstacles temàtics corresponents a l’esport triat. Aquests inserits olímpics van donar vida al joc habitual i es van convertir en una de les funcions temporals més memorables.
En els anys posteriors, Google va continuar introduint petites millores de tant en tant. El 2021, a les versions mòbils de Chrome per a Android i iOS es van afegir ginys que permetien iniciar el joc directament des de la pantalla principal del dispositiu, sense haver d’obrir el navegador ni esperar la pàgina sense connexió. El 2024, l’empresa va experimentar amb una versió inusual basada en IA: els jugadors podien crear les seves pròpies variants del dinosaure a partir d’una descripció textual gràcies a un generador d’sprites. Aquest experiment va durar poc, però va demostrar que, fins i tot amb els anys, els desenvolupadors encara trobaven maneres de sorprendre l’audiència.
Popularitat i difusió
Com que Dinosaur Game està integrada en un dels navegadors més utilitzats del món, la seva audiència va ser colossal. En els primers anys després del llançament, els desenvolupadors observaven les estadístiques amb sorpresa: segons Edward Jung, el joc es jugava unes 270 milions de vegades al mes a tot el món — i això només a la versió oficial de Chrome, sense comptar els nombrosos clons de fans. Una part significativa dels jugadors provenia de països amb internet car o inestable, com l’Índia, el Brasil, Mèxic i Indonèsia. En aquestes regions, els usuaris patien talls més freqüents i, en conseqüència, engegaven més sovint el dinosaure per passar l’estona.
L’augment de popularitat va ser tan ràpid que aviat van aparèixer problemes inesperats. Els administradors corporatius es queixaven que els empleats es distreien amb el joc a la feina, i els estudiants, en lloc d’estudiar, intentaven superar els seus propis rècords o els d’altres. En resposta, Google va afegir una opció especial que permetia desactivar Dinosaur Game a nivell d’organització. Si l’administrador activava aquesta prohibició, en perdre la connexió el navegador continuava mostrant la pàgina d’error amb el dinosaure immòbil, però el joc no s’iniciava.
Els fans també van contribuir molt a la popularització. Amb el temps, van aparèixer desenes de «ports» no oficials de Chrome Dino — tant en forma de llocs web independents com d’aplicacions mòbils. Gràcies a això, es podia jugar-hi fins i tot sense el navegador Chrome. Tanmateix, la versió oficial continua estant disponible de manera gratuïta i sense publicitat: només cal tenir instal·lat Chrome o qualsevol altre navegador basat en Chromium.
Curiositats sobre Dinosaur Game
- Broma dels milions d’anys i límit de punts. Els desenvolupadors van establir a Dinosaur Game un final pràcticament inabastable, com en altres jocs clàssics de tipus endless runner. Quan se’ls va preguntar si el joc es podia «acabar», a Google van respondre amb ironia: «Hem posat un límit tal que trigaria uns 17 milions d’anys — aproximadament el temps que van viure els tiranosaures a la Terra». En realitat, el joc no té un nivell final: continua fins al primer error del jugador. Tot i així, els entusiastes van descobrir que el comptador de punts té un límit màxim — 99 999 punts. Si s’arriba a superar-lo, simplement es reinicia a zero. Aconseguir-ho de manera honesta és impossible: a mesura que augmenta la velocitat del dinosaure, els intervals entre obstacles es redueixen, i la majoria de jugadors perden molt abans d’arribar-hi. Per tant, no és possible «vèncer» el dinosaure en sentit estricte, i això concorda amb la idea original: el joc es va crear com un runner infinit.
- Meteorit en lloc del joc. Al Chrome hi ha una broma oculta que s’activa quan l’administrador ha desactivat intencionadament Dinosaur Game. Aquesta situació és habitual a xarxes corporatives i centres educatius, on el joc pot distreure empleats o estudiants. Si la política del navegador prohibeix iniciar l’ou de Pasqua, en intentar començar el joc l’escena desèrtica habitual es manté, però en lloc que el dinosaure es mogui, apareix al damunt un meteorit amenaçador. No es pot fer res — el joc no comença. Aquesta petita animació no només mostra visualment el bloqueig, sinó que també fa referència a la hipòtesi sobre l’extinció massiva dels dinosaures a causa de la caiguda d’un asteroide. Aquesta al·lusió «apocalíptica» és una broma subtil que poden apreciar tant administradors de TI com jugadors atents.
- Monument al dinosaure al món real. El T-Rex en píxels de Dinosaur Game va agradar tant a la gent que se li va erigir un autèntic monument. L’any 2022, al poble de Gyulagarak (marz de Lori, Armènia) es va instal·lar una escultura de Chrome Dino feta en l’estil de píxels característic. La figura es va col·locar en una zona de parc i va atraure immediatament l’atenció dels coneixedors: l’heroi que milions de persones només havien vist a la pantalla del navegador ara es presentava com una estàtua urbana. El monument va demostrar que la broma dels desenvolupadors havia pres una forma material i s’havia consolidat en la memòria cultural. Curiosament, al costat del dinosaure els autors de l’escultura també hi van posar un cactus típic del joc, de manera que tota la composició semblava un fotograma del gameplay. Turistes i veïns s’hi fan fotos amb entusiasme, demostrant que fins i tot un joc senzill de navegador pot deixar una empremta visible en la cultura popular i convertir-se en símbol d’una era digital.
- Cameo als «Simpsons». La popularitat del joc offline Chrome Dino també es reflecteix en el fet que va aparèixer a la sèrie de culte «Els Simpsons». L’episodi de l’estrena de la temporada 34 (2022) començava amb un couch gag original — la introducció característica on la família corre cap al sofà. Aquesta vegada, la Marge, en Homer i els nens corrien pel desert, estilitzat com el món de Dinosaur Game: hi havia cactus en píxels al camí, un comptador de punts a la cantonada de la pantalla i sonava una versió en 8 bits del tema musical de The Simpsons. Al final del gag, en Homer ensopegava amb l’últim cactus abans del sofà, i apareixia el missatge típic de fi de partida, mentre ell exclamava el seu clàssic «D’oh!». Aquesta escena era una referència directa i reconeixible a la pantalla de derrota del joc. La paròdia en una de les sèries més conegudes del món va subratllar l’estatus de Dinosaur Game com a símbol cultural instantàniament identificable per milions d’espectadors arreu del món.
- Modificació Dino Swords. Els fans i desenvolupadors independents han experimentat sovint amb aquest runner, creant versions i variacions pròpies. El projecte no oficial més famós va ser la modificació Dino Swords, publicada l’agost de 2020 pels equips creatius nord-americans MSCHF i 100 Thieves. A primera vista, el joc semblava el mateix: el dinosaure corria pel desert, superant obstacles. Però ara trobava armes — espases, pistoles, farmacioles, així com pastilles per alentir el temps. El jugador podia recollir aquests objectes i armar el T-Rex, cosa que aparentment facilitava la partida. Però en realitat era més complicat: un ús incorrecte de l’arma podia fer mal al mateix dinosaure. Per exemple, una llança mal llançada podia impactar en el protagonista i acabar la cursa. Aquesta modificació humorística va introduir un element de caos al gameplay habitual i va despertar l’interès tant dels jugadors com de la premsa especialitzada. L’aparició de Dino Swords va ser una prova evident de la popularitat de Dinosaur Game: havia inspirat la creació d’un projecte independent amb mecàniques pròpies. Google també experimenta de tant en tant amb la imatge del dinosaure — afegeix barrets festius, animacions temàtiques o esdeveniments temporals com minijocs esportius —, però només els aficionats s’han atrevit fins ara a armar el T-Rex.
La història del joc offline Dinosaur Game és un exemple de com un experiment secundari pot transformar-se en un fenomen cultural de dimensió mundial. Nascuda com una broma per fer més suportables els minuts sense internet, la partida ha passat de ser una funció oculta del navegador a convertir-se en un símbol reconegut de l’era digital, familiar tant per a nens com per a adults arreu del món. A la seva base hi ha referències al passat: gràfics en píxels, minimalisme i l’esperit de les arcades clàssiques. Alhora, és un producte del present, d’una època en què internet és gairebé a tot arreu i la seva pèrdua sobtada s’ha convertit en motiu d’ironia.
El dinosaure de Chrome mostra clarament que per tenir èxit un joc no necessita mecàniques complicades ni gràfics de gran pressupost: n’hi ha prou amb una idea encertada, sentit de l’humor i accessibilitat. En el context lògic i cultural, Dinosaur Game és valuós perquè retorna el plaer dels jocs senzills i desenvolupa l’atenció, la reacció i la perseverança. És una mena de «gimnàstica digital per a la ment i la reacció», presentada en una forma breu però expressiva.
Amb els anys, Dinosaur Game no ha perdut vigència i continua oferint diversió a milions de jugadors. Qualsevol persona pot provar les seves habilitats com a T-Rex àgil — de manera gratuïta, sense instal·lació i fins i tot sense internet, només iniciant Dinosaur Game a Chrome des de l’ordinador o el telèfon. En la següent part explicarem en detall com està estructurat el joc, en desvetllarem les regles i compartirem consells útils. Si la història del dinosaure us ha inspirat, és el moment de descobrir com controlar-lo i, potser, establir el vostre primer rècord.