Un dels jocs de taula més coneguts i populars als Estats Units i Europa és dames xineses. Inventat a finals del segle XIX, es va fer ràpidament popular als països occidentals i, malgrat el seu nom, no té cap relació amb la Xina.
És fàcil de reconèixer pel seu tauler en forma d’estrella i les fitxes de colors que els jugadors mouen fent salts per sobre d’altres peces. Darrere de la seva aparent simplicitat, s’hi amaga una estratègia sorprenentment profunda que fa que el joc sigui interessant tant per a nens com per a adults.
Història del joc
El predecessor de dames xineses és el joc Halma, creat entre 1883 i 1884 per un professor nord-americà de Boston, George Howard Monks. A partir d’aquest joc, l’alemany Otto Robert Maier va desenvolupar-ne una variant més complexa l’any 1892, anomenada Stern-Halma. A diferència de l’Halma original, es juga en un tauler en forma d’estrella de sis puntes amb 2 a 6 jugadors.
Aquest canvi en el tauler va ser una diferència clau: la forma estelada va permetre igualar les posicions inicials dels jugadors i va fer el joc més simètric i dinàmic. Cada punta de l’estrella serveix de punt de partida, cosa que proporciona condicions iguals per a tots els participants i obre moltes possibilitats per a la planificació estratègica.
Stern-Halma va ser patentat oficialment per l’empresa alemanya Ravensburger l’any 1892, i l’any 1909 va ser llançat a Anglaterra per la companyia Spears & Sons. Als Estats Units, aquest trencaclosques va aparèixer molt més tard — l’any 1928 — i va ser publicat per l’empresa J. Pressman & Co. Va ser llavors quan va rebre el seu nou nom: dames xineses.
Tot i que dames xineses no té origen xinès, l’estratègia de màrqueting d’utilitzar la paraula “xineses” va tenir èxit. L’ambient oriental evocava per al públic exotisme, misteri i una cultura refinada. Gràcies a això, la marca es va fer més memorable i fàcil de reconèixer.
Una de les teories sobre l’origen del nom és l’auge de la popularitat de tot el que era oriental als Estats Units a partir dels anys vint del segle passat. En aquella època es va introduir el joc del mahjong (any 1922) als Estats Units i, el 1923, es va fer el gran descobriment arqueològic de la tomba de Tutankamon. Dames xineses va esdevenir un altre símbol de la moda oriental dels anys vint i va ocupar un lloc destacat entre els jocs de taula clàssics.
El joc va entrar ràpidament a les llars americanes, convertint-se en una part essencial de l’oci domèstic. Amb regles senzilles i la possibilitat de jugar amb dos, tres o més jugadors, era ideal per a les vetllades a taula. A més, dames xineses sovint s’utilitzava en institucions educatives com a eina per desenvolupar el pensament espacial i les habilitats de planificació dels infants.
Un nom alternatiu occidental per a aquest joc és Hop Ching checkers, i a la Xina es coneix com Tiaoqi (“joc de salts”). Tenint en compte la passió dels japonesos pels jocs de lògica, dames xineses també va arribar al País del Sol Naixent. Allà és conegut com “joc de diamants” (ダイヤモンドゲーム) i difereix lleugerament en les regles respecte a l’original de 1892.
En algunes variants japoneses, es permeten salts consecutius més llargs, i l’objectiu del joc pot incloure no només moure totes les fitxes al punt de sortida oposat, sinó també capturar certes posicions. A més, hi ha variants rares on els jugadors utilitzen peces especials o taulers ampliats — amb forma d’estrella de dotze puntes. Aquestes formes són populars en clubs d’aficionats i comunitats de jocs de taula d’Àsia.
Avui en dia, dames xineses continua sent un dels pocs jocs de taula que pràcticament no ha canviat en més de cent anys. Gràcies a les adaptacions en format imprès i digital, continua sent rellevant i segueix captivant jugadors de diverses generacions.
Curiositats
- En alguns països durant la Segona Guerra Mundial (com ara el Regne Unit), les vendes de dames xineses es van reduir a causa del seu origen “alemany”, malgrat el nom neutral.
- Al segle XX es van fer populars els conjunts de viatge portàtils amb fitxes magnètiques — dames xineses es va convertir en un joc imprescindible per a excursions i pícnics.
- Existeixen variants rares de dames xineses en què s’utilitza un dau per introduir un element d’atzar.
- Els salts sobre fitxes no les eliminen del tauler. A diferència de les dames clàssiques, aquí les fitxes no són “capturades”, sinó que serveixen de suport per al moviment, cosa que aporta profunditat tàctica al joc.
- Als anys 1950, dames xineses es va anunciar per ràdio — un fet inusual per als jocs de taula de l’època.
Poseu-vos a la pell d’un estrateg — jugueu a dames xineses en línia gratuïtament i descobriu aquest joc clàssic en un format còmode, sense registre ni complicacions.